L’any passat, el govern municipal va “actualitzar” l’IPC dels impostos municipals amb una pujada del 4,5%. Enguany, han “reduït” els impostos en un 1%, aplicant l’IPC publicat del mes de setembre. Està clar, no? Que l’IPC és positiu (i molt): no és una pujada, cal dir “actualització”. Que l’IPC és negatiu (i ben poquet): cal dir que els impostos han baixat. Vaja! Perquè ens aclarim: els impostos han pujat enguany un 4,5 % (molt més que l’IPC final del 2008) i baixaran l’any que ve un 1% (exactament l’IPC del mes de setembre). Per cert, la proposta que fèiem des del Bloc i que va ser rebutjada, per raons tècniques, pel govern, per acabar incloent-la, com si fora collita pròpia, a última hora.

Uns impostos que, un altre any, no comptaran amb les bonificacions proposades pel Bloc, que presentàrem per als exercicis 2008 i 2009, igualment rebutjades. Per què? No ho sabem. Ni nosaltres ni ells, perquè les poques i titubejants explicacions donades són dignes de qualsevol antologia del disbarat. Les bonificacions proposades, és a dir, els supòsits en què un ciutadà o una família podrien gaudir d’una rebaixa en els impostos, són ben oportunes perquè pretenen incidir en dos aspectes: d’una banda, donar resposta a l’actual conjuntura, en benefici dels ciutadans de menor renda o afectats per la crisi econòmica i, d’una altra, començar a aplicar criteris mediambientals també en els impostos, com permet la llei. No ens hem inventat res. únicament hem agafat el que diu la Llei d’Hisendes Locals sobre les bonificacions potestatives o exemples d’altres municipis que estan aplicant bonificacions semblants. Totes eren (i són) perfectament assumibles, des d’un punt de vista econòmic perquè no suposen cap destrossa en els ingressos municipals, i des d’un punt de vista ideològic perquè estan en sintonia amb allò que des del govern proclamen: d’una banda, una major sensibilitat social, sobretot amb les famílies amb menors ingressos o els aturats (quasi un 20% ja a la nostra ciutat, amb un 10% de les famílies amb tots els seus membres en l’atur i quasi el 50% dels aturats que ho són des de fa més d’un any) i, d’una altra, una aposta mediambiental per la sostenibilitat, com seria aplicar reduccions fiscals que permet la llei, és a dir, premiar determinats comportaments o modes de vida, un poc en la línia d’eixa Llei d’Economia Sostenible que està preparant el govern de Zapatero, a qui tant lloen, de vegades, i de qui semblen renegar quan no els interessa.

En concret, plantejàvem, en l’apartat diguem-ne social: una bonificació de l’IBI per a les famílies que tinguen tots els membres en l’atur per un període major de 6 mesos i amb un màxim de renda; un augment dels percentatges en les bonificacions de les famílies nombroses atenent els valors cadastrals de les vivendes; un augment dels llindars dels ingressos per a les bonificacions de la taxa de fem i la introducció de bonificacions per als jubilats segons els seus ingressos; i bonificacions en la taxa del cementeri segons també el salari mínim interprofessional. I en l’àmbit mediambiental: bonificacions del 50% de l’IAE a les empreses que implanten un Pla de Transport per als treballadors; bonificacions en l’impost per als vehicles híbrids o elèctrics o amb limitacions d’emissions de CO2; i bonificacions del 25 % de l’IBI per a les vivendes amb sistemes d’estalvi d’aigua.

Us semblen excessives? Estranyes, potser? No justificades? Doncs, el govern municipal no ha volgut incorporar-les i ha hagut de fer volantins per intentar explicar-nos la seua negativa. Però suposem que els costarà molt més d’explicar als aturats, als jubilats, a les famílies nombroses... o aquells que han fet una aposta decidida pel medi ambient. I, encara més, als votants que un dia confiaren en ells per aplicar mesures progressistes.