En els últims dies, he tingut moltíssims comentaris al meu blog demanant educadament la protecció i/o “salvació” d’un immoble en el barri de Santa Anna de la família Romaguera. Per respecte i consideració cap a tots vosaltres i els vostres comentaris, vos donaré la meua opinió de l’assumpte. Recentment, una associació va iniciar una campanya per a salvar l’alqueria de Romaguera. Argumenten molt i molt bé enmig d’alguna que altra desqualificació global a este govern. Invoquen el valor compartit de la preservació del patrimoni i l’apliquen d’una manera quant menys un poc forçada a este immoble concret. Pot ser la intenció és convertir-lo en un símbol, amb independència de quin siga el seu valor patrimonial real.
Quina bona ocasió tinc, com alcalde, per a demostrar la sensibilitat personal i del govern que presidisc en esta legislatura, cap a la protecció del nostre patrimoni, salvant el primer símbol triat per l’associació Arc de Mig Punt, quan l’anterior govern de progrés el va condemnar a mort (temptador per a un polític de conveniència).
Però, en cas contrari, si no atenem als requeriments fets per esta associació i alguns de vosaltres, quedarà demostrat que som uns assassins del patrimoni per no preservar un edifici que “possiblement” tinga algun valor. La rajola depredadora, insensible i especuladora destrueix el nostre patrimoni.
Per a començar a aclarir conceptes: la urbanització que està executant-se és pública, la fa l’Institut Valencià de la Vivenda (IVVSA) per conveni amb l’Ajuntament de Gandia i té un caràcter marcadament social. és a dir, ha d’acomplir la finalitat de regenerar socialment la barriada tradicionalment més castigada de Gandia per marginació social. Hem fet l’impossible per a que els futurs jutjats s’ubiquen en este PAI, perquè volem que tinga motor social. A més, farem tres ponts amb finançament públic per a que la nova Santa Anna tinga una relació fluida amb la resta de la ciutat.
Fins on sabem, l’Alqueria de Romaguera és una alquerieta que està en molt mal estat. En l’anterior legislatura, es va considerar que no tenia suficient valor patrimonial ni històric per a salvar-la. A més, la futura urbanització la deixaria enfonsada dins d’una zona verda, que seria inundable.
No obstant, ara ho tornarem a estudiar de nou, amb més sensibilitat si cal i amb més estudis i informes. Vorem de nou si hi ha alguna cosa que paga la pena conservar. Si és així, mirarem cóm fer-ho per a que siga compatible amb el desenvolupament social de Santa Anna, que vol deixar de ser un barri degradat.
Si no és així, ho hem de triar, la tombarem. Volem protegir, conservar i donar-li ús al nostre patrimoni. Però este ho ha de ser i ha de fer-se des de la responsabilitat.
Ho sent per alguns, he triat no ser un polític de conveniència.
|
